trajecte final, sortida d’emergència?

  

Aquest bloc tanca les portes. Va crear-se sota uns motius ferms, unes circumstàncies concretes. Decideixo que aquest sigui l’últim post perquè la situació actual és molt lluny de la inicial i no m’agrada enganyar-me ni enganyar ningú. Moltes gràcies a tots el qui heu llegit els textos, heu mirat les fotografies, heu estat partíceps en algun moment de les fibres d’aquest bloc. Moltes gràcies també a la persona que em va empènyer sense saber-ho a començar-lo i seguir-lo, Mónica. Haver seguit aquest bloc en algun moment vol dir, sense dubte, haver-me acompanyat per camins a vegades una mica tortuosos, a vegades blancs. Jo sóc el que hi he escrit o fotografiat. A tothom qui ho llegeixi, gràcies per entendre-ho. Me’n vaig.

Eduard Carmona



1 comentari

som mos sos

oh com faríem si no féssim si no entencenguéssim la veritat que arriba sense fer soroll i de vegades pesa menys que un somni i no fa olor ni molesta transparent com és passa desapercebuda és ver la indiferència la tinta i poc a poc en lloc d’aparèixer se’n va l’home que es pretén proveïdor fals profeta de versos arriba a caçar-li una mà però en girar-se desapareix cap a un corrent fondo inconegut i només pots posar-ho tot i reescriure el mite amb el teu nom



Comentaris tancats a som mos sos

arrebossa un pati



Comentaris tancats a arrebossa un pati

ab elles

taronja sobre gris com taronja sota la pluja si es sumen fan el tedi i fan també una escena amorosa d’allò més curiosa l’agredolç de la pluja i la humitat de la taronja se t’escapen cap a dins si hi poses els sentits i la percepció si ensopegues amb l’olor d’una massa coneguda tarongina si et deixes calar l’ànima per la pluja taronja i omples els càntirs de color taronja i beus el taronja que raja per canals i canonades oh tu emperador del gris! ara tot t’ha de combinar bé només veus taronja arreu on mires crema el món i et tornes taronja per voler ser flor de taronger al setembre amb els petals apegats de nectar que les ah belles et visitin cada dia dius i que escampin el teu color de boca en boca flor de taronja que finalment tinguis la pau de l’hort net i viu a casa teua mateixa després del gris ve la calma i després del taronja les abelles seran de fibló reblat? seran d’un atac i prou? em torno estiu i arribo a la sortida vencent la fosca planejadora tothora conforme

Comentaris tancats a ab elles

ha volat la carpa

Comentaris tancats a ha volat la carpa

tensim tensam

no s’ha d’abusar ei diu que no abusis tu et passarà factura l’irpf i l’hi va anar a dir res que no que si ho fas ja has fet l’orni més que menys saps? si sí bé si no també per ara la raó de ser no és ni més raó ni menys res és or i flama la poncella és bella ella és arquet de vida diu llengua de clau de fa i fa bé sostingut per cap sostenidor d’or no se sosté sola la llum i a la balança hi ha un pes el pes de res com ara que si no pots ser ho has d’intentar mirant cap al migdia a ciutat que crema ei diu que ha tret nota sense pensar-s’ho diu cap nit l’ha passat fent colzes acotxant el cap ni cap cafè no ha pres i sí és pres d’ella ell i ella no sap res i ell diu no arriba i ella és ciutat i diu que fes fes com si res que es faci sol com si no existís com si mai com si sí com si déu

Comentaris tancats a tensim tensam

triangle no del tot

Comentaris tancats a triangle no del tot

discretament un pensament

arraulits cadascú contra ell mateix contra la contrarietat de decidir que no es vol decidir dèiem coses i les coses es menjaven les coses es menjaven la fosca es menjava allò nostre que sense cap notari havíem aparaulat a mitges amb l’atzar ningú recorda la batalla després de fer les paus de fer la guerra després de fer l’amor ni tu que entre anades i vingudes vas fent-te i em vas desfent a mi mentre t’ocupes de collir la llana del cabdell per tornar a casa entera perquè ara saps que dins ta casa fins la lluna fa barraca i els espàrrecs s’assequen en el marge i tot és tot fins i tot la cantonada i el raval i les faroles i l’home que ens venia els versos per dotzenes empaquetats perquè els somiéssim tot és tot i tot ets tu i jo sense voler m’hi he quedat a fora sense voler saber ni si vull entrar

Comentaris tancats a discretament un pensament

a l’aire com una improvisada

 

Comentaris tancats a a l’aire com una improvisada

redós d’un

sí perquè hi ha retorns i hi ha coses que es perden perquè hi ha voreres i fumats i trèbols de fulles que arriben fins la lluna i hi ha nissagues de fantasmes i hi ha versos impossibles i hi ha plàstic contra la vida i hi ha els ulls de les gates i la qüestió iresoluble dels cóssos i la gravetat i hi ha la molla dels cargols en certes parts del cos i hi ha la llum inesperada que projecta ombra o bé a l’inrevès hi ha un silenci que no arriba a símbol i hi ha peixos amb gavardina que emigren a l’estiu i un fang terriblement propi que s’asseca i en trencar-se n’ha de succeir alguna sí perquè hi ha tornades necessàries no sé si aquesta però hi ha fulls en blanc que s’han d’omplir i fer desaparèixer dins barrils de brent acompassant-ne la destrucció amb els batecs de cor per l’emoció de viure

Comentaris tancats a redós d’un